Forma una allargada cresta, amb una ombria més verda, catalogada com a Paisatge Protegit, i una solana seca, rocosa i deforestada. Aquesta imatge la podem obtindre des de les proximitats d´Otos camí de Beniatjar. El cim del Benicadell és també conegut amb el nom de "la Penya", i té alguns rodals de vegetació relíctica, supervivent al foc, formada per freix, carrasca, auró, corner, espinal, heures, falgueres, i retalls de pinar de repoblació de pi blanc i pinastre.
dimecres, 2 d’abril del 2008
OMBRIA DEL BENICADELL
CRESTA DEL BENICADELL
SENDA DEL BENICADELL
OMBRIA DEL BENICADELL
FONT FREDA
ALBAIDA
Ja fora de la serra, a la vora del riu homònim està Albaida, el poble que, tot i ser el tercer en població de la comarca, és el que li dóna el nom, al situar-se més o menys al centre de la vall. El centre del poble, en torn a la seua església, format per cases emblanquinades, és la imatge característica d´Albaida.
RIU ALBAIDA
El naixement d´aquest riu es situa pujant el port d´Albaida en direcció a Muro, en un altet de roca de toba. El brollador només porta aigua en temps de pluges torrencials, i dura uns dies. Tot i això, poc més avall el podrem veure amb aigua excepte en èpoques de sequera. Al seu pas pel pont que condueix a Atzeneta forma aquesta preciosa cascada.
MURO I EL BENICADELL
El municipi de Muro participa al mateix temps de les serres de Mariola i el Benicadell. La banda de solana que recau sobre Muro es recupera difícilment dels repetits incendis, puix la major part de la serra ha quedat nua, i només alguns rodals de coscolla i carrasca arbustiva arriben a donar un toc de verd a la grisor del Benicadell.
TURBALLOS
És un petit llogaret, recuperat i habitat per una comunitat alternativa cristiana. Els membres de la comunitat han reconstruït les cases, l´església, l´almàssera... La vida de la comunitat és pràcticament autosuficient, practiquen l´agricultura ecològica i són vegetarians. A l´igual que han apostat pel compromís per la natura, també ho han fet per les costums, cultura, tradicions i llengua autòctones.
L´ALBUFERA DE GAIANES
Durant molts anys, aquest espai humit, entre Gaianes i el pantà de Beniarrés, va estar assecat per a sembrar-hi. El trencament de la conducció d´aigua que li prenien i les intenses pluges dels anys 2003 i 2004 van fer que un any després mostrara aquest aspecte esplendorós. La Generalitat Valenciana va comprar els terrenys de l´Albufera per a evitar que els agricultors la tornaren a assecar.
FONT DE L´ABEURADOR
BENIARRÉS
dimarts, 1 d’abril del 2008
PANTÀ DE BENIARRÉS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)